'El deixaven de costat i es reien d'ell', article d'Andrés Ávila.

“Li treien importància al que estava passant, ens deien que era cosa de nens i que intentéssim solucionar-ho”. 'En casa y en la calle eran felices, el problema lo tenían en la escuela; allí sufrían mucho, y salían llorando'. “El deixaven de costat i es reien d'ell”.

Les afirmacions anteriors són declaracions de familiars de nens i nenes que han patit assetjament escolar. Probablement, no ens equivoquem si afirmem que, des de diferents àmbits socials, coincidim unànimement en el greu problema que suposa l’assetjament dins de les escoles. Però si a aquest fenomen per si mateix greu, li afegim, els usos inadequats de les xarxes socials i telèfons mòbils, així com elements de discriminació per raó d’orientació sexual o lloc d’origen, la gravetat dels resultats creixen exponencialment, fins a arribar als luctuosos successos dels darrers dies. Hem assistit, perplexos, com els nostres infants i adolescents, persones a les quals se suposa que la nostra societat ha de protegir i cuidar especialment, són víctimes de situacions d’assetjament amb conseqüències fatals.

Per tant, la gravetat de la situació, interpel·la a actuar a tots els agents socials, i per aquest motiu, des de la Comissió de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, ens veiem en l’obligació, en primer lloc, de fer palesa la nostra preocupació i, en segon lloc, reflexionar sobre que podem aportar per intentar acabar amb aquesta xacra.

Des del col·lectiu de l’advocacia creiem que cal una anàlisi en profunditat del marc normatiu vigent en matèria d’assetjament escolar, amb l’objectiu de detectar aquells elements que puguin ser susceptibles de millora.

En aquest sentit, cal destacar els esforços realitzats pel poder legislatiu d’àmbit estatal per tal de millorar la protecció dels menors, mitjançant l’aprovació de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència. I si bé, creiem que aquesta disposició legal s’encamina en la bona direcció, també s’ha de fer palès la necessitat d’un desenvolupament i aplicació efectiva d’aquesta disposició legal.

És a dir, si bé la Llei Orgànica 8/2021 estableix l’obligatorietat que tots els centres educatius disposin de protocols d’actuació contra l’abús, maltractament i qualsevol mena d’assetjament dels que puguin ser víctimes els nens, nenes i adolescents, és evident que el fet que l’àmbit educatiu sigui una competència compartida pot causar, de forma involuntària, situacions d’ineficiència o ineficàcia. Existeixen diferents normatives autonòmiques, i a la vegada cada un dels centres educatius disposa d’autonomia per organitzar i gestionar el dia a dia de la seva comunitat educativa.

En el cas català, l’article 33 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació estableix l’obligatorietat de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar, i en conseqüència els centres han d’incloure en el seu Projecte Educatiu de Centre un protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència del centre, entenent que aquest protocol inclou els casos específics d’abús, maltractament o assetjament.