La nova Llei de dades de la UE: Uns breus apunts

El passat mes de gener va entrar en vigor la “Llei de Dades” de la Unió Europea, que serà aplicable a partir del setembre de 2025, i que té com a objectiu augmentar la seguretat jurídica i confidencialitat per a empreses i consumidors usuaris respecte a l’accés i l’ús de les dades que ells mateixos generen quan adquireixen i utilitzen productes connectats (“Internet de les coses” o “IoT”).

La norma, que revisa diferents aspectes de la Directiva de Bases de dades de l’any 1990, pretén mitigar l’abusivitat i el desequilibri actual existents en molts dels contractes de compravenda o ús de productes i serveis pel que fa a l’accés i l’intercanvi de dades, en els que no hi ha equitat entre els drets del consumidor/empresa usuaris i els del fabricant o proveïdor.   

Els dispositius connectats (Internet de les Coses) generen contínuament dades durant el seu ús normal. Aquesta informació se suma al producte i esdevé un altre component essencial. Amb la nova la Llei de dades, els productes connectats s’han de dissenyar de forma que la persona o empresa usuària pugui accedir, utilitzar i compartir d'una forma comprensible i segura les dades generades, garantint-ne alhora la protecció de les seves dades personals.

La Llei de Dades reforça el dret de portabilitat regulat en el propi Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). No obstant, en el Reglament aquest dret es limita a les dades personals, mentre que la nova norma amplia el dret de portabilitat als productes connectats, permetent que les persones consumidores accedeixin a totes les dades generades per l’aparell o dispositiu, tant les personals com les no personals i, d’aquesta manera, tinguin molt més control sobre les dades que generen.

D’aquesta manera, el consumidor té la possibilitat d’accedir i transferir a terceres persones -dret de portabilitat- les dades emmagatzemades o produïdes per l'ús dels seus dispositius o productes (p. e., el propietari d'un vehicle pot traslladar les dades generades a la seva companyia d'assegurances o a un taller mecànic). Això a la pràctica tindrà molta transcendència, ja que fins ara normalment els fabricants o proveïdors han bloquejat l'accés a les dades de les seves màquines, productes o serveis, assegurant que només hi poguessin accedir ells. Amb la modificació legal el consumidor tindrà l’opció de sol·licitar serveis de reparació i postvenda a altres professionals diferents (i, segurament, més assequibles) dels que ofereix el fabricant, ja que aquests podran accedir igualment a les dades que hagi generat el dispositiu. Un fet que, a més a més, pot redundar en un manteniment més intensiu i, en conseqüència, afavorir una vida útil més llarga dels productes.

Un altre avantatge per als consumidors i empreses introduït per la norma passa per les condicions en les quals poden utilitzar els serveis en el núvol i els serveis perifèrics, ja que la norma obliga als proveïdors i fabricants a facilitar el trasllat de dades i aplicacions -p. e., arxius fotogràfics- d'un proveïdor a un altre sense cap cost afegit.

En definitiva, és una llei que permet definir d’una manera molt més clara qui pot utilitzar les dades i en quines condicions, reforçant les premisses del Reglament en matèria de privacitat i protecció de dades, i garantint un entorn per al tractament de dades molt més fiable i segur.