Jornades Formatives de Mediació: Una gran oportunitat per a l'Advocacia

per Miguel Sánchez, president de la Comissió de Mediació ICASBD

Amb motiu de la celebració de les jornades organitzades pel Consell de l’Advocacia Catalana dins de la seva labor continuada de formació, foment i difusió de programa INMEDIACIÓ el proper 14 de setembre a l’ICAManresa (IV Congrés de la Mediació i ADR), i el proper 21 de setembre en la seu de l’ICAB (Fira ADR), m'agradaria aprofitar aquestes línies per animar a l'advocacia perquè participi en aquestes jornades i recordar que la nostra formació acadèmica i la nostra professió com a operadors jurídics és la millor situada per a col·laborar en la implantació de la Mediació i, amb ella, de la resta de mètodes alternatius de resolució dels conflictes entre les persones.

Sens dubte posseïm les més idònies qualitats per a impulsar i procurar l'èxit de l'encaix definitiu d'aquests procediments alternatius de resolució de conflictes al procés judicial contenciós.

Des de fa anys el nostre col·lectiu i les seves institucions col·legials treballen perquè l'advocacia sigui el col·lectiu professional referent en aquest camp; de fet, a nivell estatal està en curs el projecte de la Llei d'eficiència processal del servei públic de justícia , que va estar a punt de veure la llum en l'última legislatura i que esperem s'aprovi en la que ara s'inicia. Per la seva part, el Govern de la Generalitat de Catalunya també té en marxa una iniciativa legislativa que busca integrar en una única norma tots aquests mètodes ADR que ara es troben regulats de manera dispersa en diferents lleis i decrets.

Aquests projectes legislatius sostenen com a objectiu principal implantar en l'ordenament jurídic l'ús dels diferents mecanismes adequats per a solucionar les controvèrsies i racionalitzar el volum de la litigiositat judicial; i, entre aquests mecanismes trobem el procés de la mediació i trobem un variat mostrari de mètodes ADR com l'arbitratge, la conciliació, el professional neutral, la negociació prèvia motivada, el dret col·laboratiu i la justícia restaurativa.

El desenvolupament de tot aquest procés necessita no només d'una pertinaç persistència per a la seva implantació, sinó de l'acceptació i ús normalitzat de la nostra professió en el camp del dret.

L'advocacia està posicionada millor que ningú perquè això passi i que passi amb l'èxit desitjat.

Tots coneixem la saturació i lentitud del nostre servei públic de justícia i sabem, pel nostre exercici diari, que el diàleg, la transacció o la valoració recíproca de les raons de l'altre per aconseguir el pacte, són tasques i compromisos que tenim amb els clients i entre nosaltres; des de l’inici de l'encàrrec i en el decurs del mateix, i fins i tot després de conèixer la solució judicial; ja que experimentem que no sempre les sentències aconsegueixen forjar en els litigants la finalització de les controvèrsies.

Així les coses, el col·lectiu de professionals que formem l'advocacia hauríem de conjurar-nos i saber veure l'oportunitat que se'ns presenta per ser els millors referents en el camp que tractem.

Sens dubte altres col·lectius professionals estan en disposició de participar en aquesta tasca i afermar aquest tipus de mètodes alternatius per a solucionar els conflictes humans; ara bé, és només l'advocacia la que de manera integral conjuga una capacitat de gestió del conflicte i uns coneixements tècnics que superen la resta de professionals i que ha de motivar que la resta de disciplines tinguin un paper col·laboratiu amb nosaltres a través de les comediacions entre diferents disciplines professionals quan siguin imprescindibles coneixements específics, per exemple, en la conducta de les persones mediades o en les matèries tècniques objecte de la confrontació.

Així doncs, quan abans l'advocacia i l'administració pública es posin amb aquesta tasca, abans s'albirarà la meta de la implantació dels mecanismes alternatius al procés judicial contenciós per a resoldre controvèrsies entre les persones en conflicte, ja siguin judicialitzats o no.

Si tots estem d'acord que és necessari i positiu que sorgida una controvèrsia entre les persones, aquestes, abans d'iniciar el procés judicial sotmetin la seva confrontació a un acostament, a un diàleg que contextualitzi la raó de la situació generada; si tots estem d'acord que l'advocacia continuadament ha completat la seva forma d'exercici i millorat la seva vàlua professional; només ens queda com a col·lectiu procurar un servei integral i més participatiu.

El professional que dirigeix un procés de mediació o de ADR, a més de ser neutral, imparcial i extern a aquest, ha de posseir uns coneixements molt concrets sobre les dificultats que en la pràctica comporta per a les persones accedir i transitar pel litigi defensant els seus interessos davant un tribunal de justícia. L'advocacia és l'única que coneix tots els elements coadjuvants que comporta sostenir un litigi i per això mateix la nostra professió ha de participar intel·ligentment des d'aquesta perspectiva assessorant i guiant les persones que s'enfronten a un conflicte.

L'advocacia és l'únic col·lectiu que posseeix la visió de conjunt del problema; simplement per això hem d'ajudar-nos a demostrar que només nosaltres podem ser els artífexs de la implantació i èxit en la societat dels mecanismes alternatius per a donar solució a les controvèrsies, judicialitzades o no.

En definitiva, estem parlant d'una altra manera d'accedir a la Justícia i protegir el valor superior que aquesta representa en el nostre ordenament jurídic.

Miguel Sánchez López

Responsable de Mediació ICASBD