Sentència TS: Negativa a la prova d'alcoholèmia i interpretació de l'art. 383 CP

SENTÈNCIA SALA 2º Secc. 1ª TS. Nº 475/2021 de 2 de junio

Ponente: Susana Polo García

La sentència que ressenyem tracta la resolució del TS davant un recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal sobre una sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona (Secc. 22a) que va absoldre un conductor per un delicte de l'art. 383 CP que s'havia negat a sotmetre's a la pràctica de la prova d'alcoholèmia amb l’etilòmetre evidencial després d'haver-se sotmès i donat positiu en la prova de l’etilòmetre orientatiu.

L'Audiència Provincial va entendre que la negativa del conductor no integrava el tipus penal de l'art. 383 CP en considerar que l'art. 23 del Reglament General de Trànsit atorga a la segona prova amb l’etilòmetre evidencial una finalitat de contrast o de garantia per al propi conductor.

En canvi, el TS interpreta que sí que cal subsumir i condemnar la negativa del conductor  a sotmetre's a la prova de l’etilòmetre evidencial pel tipus de l'art. 383 CP, més enllà de la literalitat garantista o de contrast de l'Art. 23 del Reglament General de Trànsit.

Entén el Suprem que aquesta conducta negativa del conductor contradiu la voluntat de la norma penal i la seva finalitat protectora de política criminal, i que això desvirtua la interpretació de l'Audiència de Barcelona.

Per a l'Alt Tribunal, el bé jurídic protegit de l'art. 383 CP és, de manera directa, el principi d'autoritat, però que, de manera indirecta, també protegeix la seguretat viària, que aquesta protecció està continguda en el tipus penal en una modalitat singularitzada de la prevenció positiva del trànsit i per tant es dóna un concurs delictiu entre la negativa a sotmetre's a la prova i la conducció sota els efectes de l'alcohol.

D'aquesta forma la doctrina del Suprem ens mostra, novament, que el clàssic principi de legalitat de la teoria general del delicte (la taxativitat estricta) no sempre resisteix la capacitat interpretativa i creativa del nostre més alt Tribunal.

SENTENCIA SALA 2º Secc. 1ª TS. Nº 475/2021 de 2 de junio