Us fem a mans la sentència del Tribunal Suprem de data 27/05/2021, Sala Penal, a la qual es fixa clarament que el termini de l´art. 324 LECRIM no és un termini de caràcter “voluntarista” o “subsanable” sinó d´obligat compliment i, per tant, la falta de rigor processal en el compliment d’allò que preveu l´art 324 LECRIM mitjançant el qual el legislador va voler “fijar un plazo y enmarcar en él el trámite instructor condicionando la validez de las diligencias practicadas a que se lleven a efecto en ese plazo y siendo inválidas las ejecutadas fuera de él”, arrossega totes les conseqüències com ara “la nulidad de lo actuado y la consiguiente absolución en el caso de que se llegue a juicio oral con esta quiebra procesal”, no essent possible una subsanació posterior d´una diligència no vàlida ex origen.
Així mateix us recordem que la “prova anticipada” que tot sovint ens trobem en els escrits d´acusació del Ministeri Fiscal i que suposa un intent de subsanació davant d´una possible inactivitat processal per part d´aquest en la fase d´instrucció, ha de ser combatuda per part de la defensa, inactivitat que en cap cas podrà ser subsanada en la vista oral.