Us recordem que, amb motiu de la commemoració del Dia Europeu de la Mediació, el dimecres 22 de gener de 2025, a les 17.30 hores, el Saló d’Actes de l’ICASBD (Lacy, 15) acollirà una interessant sessió/debat sota el títol “LA NOVA LLEI D’EFICIÈNCIA PROCESSAL: UNA OPORTUNITAT O UN RETROCÉS PER A LA MEDIACIÓ?", a la qual esteu convidats/des tots els mediadors i mediadores, així com tots els advocats/des de l’ICASBD.
Important: L’assistència a aquesta interessant sessió computarà com a 2 hores de formació continuada en matèria de Mediació.
Aquesta sessió és configura com un fòrum de debat i reflexió, amb la participació i intervenció activa de tots/es els/les professionals de la mediació assistents, sobre quins efectes pot tenir l’entrada en vigor (el proper 3 d’abril de 2025) del Títol II de la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de Justícia, i si a la pràctica servirà veritablement per posicionar i impulsar la mediació com el mètode més adequat de solució de controvèrsies d’entre tots els que el text legal reconeix a l’hora de complir amb el requisit previ de procedibilitat o, pel contrari, en pot significar un retrocés en benefici d’altres vies o MASC a les quals les parts tenen també opció d’acudir per complir estrictament amb el tràmit que estableix la llei.
Si l’objectiu del legislador ha estat fomentar i potenciar la via del diàleg i la negociació entre les parts com a element essencial per reduir el conflicte social i, en conseqüència, tractar de resoldre les controvèrsies de manera consensuada i reduir la litigiositat judicial, l'article 5.1 de la llei -relatiu al requisit de procedibilitat- genera molts dubtes sobre l'efectivitat real d'aquesta mesura i, especialment, sobre quin ha de ser el paper de la mediació en aquest nou escenari legal, en contrast amb altres MASC.
Vies com ara la negociació directa, l’oferta vinculant o l’opinió d’un expert independent, on no hi intervé un tercer neutral amb formació especialitzada (com ho és el professional mediador/a), no garanteixen un diàleg ni una intervenció constructius entre les persones en conflicte, i poden convertir-se en mers tràmits per complir estrictament amb el requisit legal de procedibilitat, el que suposaria desvirtuar i desnaturalitzar el propòsit i la finalitat de la norma.
En definitiva, equiparar la mediació amb altres tipus de negociació no supervisades pot restar valor a un procés legal en el qual es promou, precisament, l’assoliment d’acords col·laboratius i sostenibles, i només pot desembocar en una avançament cap el litigi, sense que, en realitat, s’hagi explorat cap solució real al problema entre les parts.
MEDIACIÓ I RESOLUC. ALTERNATIVA DE CONFLICTES